Puis, aux environs de 18 heures, les détonations des canon ont annoncé le moment tant attendu. La venue de l'homme qui, quelques années plus tôt, fit parler de sa petite île par de là les océans.
Une émotion papable
C'est à bord du navire Elizabeth II que " I Naziunali" et les cendres ont accosté au môle de Lisula et accueillis par le chant " o Generale" du groupe Voce Ventu, bande originale du film " Les Exilés".
Avant de rejoindre l'église de l'Immaculée Conception où une messe a été célébrée par le père Marcin Monca, les gardiens de Paoli, ont sillonné les rues de la vielle ville accompagnés d'une immense foule, pour faire escale au pied de la fontaine des quatre becs, sous le buste de Pascal Paoli.
Une journée qui s'est terminée sous le signe de la convivialité et du partage.
Les cendres repartiront vers Merusaglia lors de la course A Paolina au départ de Lisula au petit matin.
----
A noter la présence de Jean-Joseph Allegrini-Simonetti maire de Lisula, Hyacinthe Mattei ancien maire de Monticellu, Lionel Mortini président de la Comcom de Lisula, les élus de la CTC Jean-Guy Talamoni, Jean-Christophe Angelini, Jean-Felix Acquaviva, Marie-Antoinette Maupertuis, Josepha Giacometti, Petr'Antò Tomasi, Paulu Santu Pariggi, François Sargentini, ainsi que de nombreux élus de Balagne.
Da l'Inghilterra à a Corsica
" Tandu, aviamu vulsutu rende ommagiu à u ritornu. Aviamu travagliatu cù ghjente di Merusaglia. M'arricordu di u mondu prisente per l'occazione, tutti s'eranu messi in scena, certi travistuti d'altri à cavalli. L'accoltu s'era fattu cum'è oghje, cù cavalieri è i Naziunali. Eramu dinò aiutati da a casa cumuna, sott' u merre Ferrandini. Una ghjurnata compia da un " Son et Lumière" scrittu da Santu Massiani " rammente Gilbert Densari, prisidente di u Rinnovu Lisulanu, associu urganisatoriu vint'ott'anni fà.
Frattempu, più nulla ùn hè statu fattu per fistighjà lu.
Oghje, per issa prima festa dipò parechj'anni, una dicina di membri di l'associu anu travagliatu per mette in ballu a vita di Paoli, a so cità è u so ritornu. " Pensu chì issa prima cummemurazione hè stata una riescita tantissima" spieca Arthur Antolini, prisidente di l'Associu Spiritu Paolistu. "Ci hè una vera participazione di a cità è di a pupulazione, cù issa vulintà di sparte è di fà onore à quell'omu".
Impurtantissimu per a storia di a Corsica, di l'Auropa è dinò d'altrò cum'è l'America, u Babbu di a Patria, rivoluziunariu indipendentista è filosofu, hè cunnisciutu da tutti i Corsi. " Mà ora cummence ad esse cunnisciutu è ricunniusciutu fora di l'Isula. Chì finch'avà, a nostra storia hè stata tesa per via à certi prublemi pulitichi cù a Francia".
Centu vint'ott'anni fà, a tomba si truvava in u cimiteriu di San Pancraziu in Inghilterra in Londra. Un locu sacru chì duvia esse trasfurmatu in parte in un antru locu, di vita. Natu da una vulintà pupulare è un travagliu longu è manescu, in 1889, Pasquale Paoli hè rivinutu in Corsica.